kumbaworld
Morts paral·leles
Revolta 21
El sostre és tot el que puc mirar
Paisatge avorrit i desolat
Voldria, però tot sol no puc marxar
M’ofego dins d’aquest cos paralitzat.

Hi cap un món a dins l’habitació
Costa tant moure’s com no perdre la raó
No puc cridar a qui em pot ajudar
No deixen que La Dama Negra em vingui a visitar.

M’ensorro, la foscor ho envolta tot
Les venes ja només bombegen por
A l’alba la clau gira per darrer cop
L’agulla, silenci i per sempre més son.

Segons eterns que em venen a buscar
Enrere el ferro que m’ha tingut segrestat
Als peus metall, soroll al caminar
El telèfon no sona deixaré de respirar.

Nostre Senyor va decidir
mor qui vol viure viu aquell que vol morir
Nostre Senyor va decidir
mor qui vol viure viu aquell que vol morir.

Em condemnes a la forca, canvies queixal per queixal
N’encadenes a la vida, dues cares doble moral.

Ni teu ni de Déu,
aquest cos és meu.


Nostre Senyor va decidir
mor qui vol viure viu aquell que vol morir
Nostre Senyor va decidir
mor qui vol viure viu aquell que vol morir.


Em condemnes a la forca, canvies queixal per queixal
M’encadenes a la vida, dues cares doble moral
La consciència no descansa, dormiràs aquesta nit?
amb les nostres dues cares a cada banda del llit.