kumbaworld
I si canto trist
Llach, Lluis
Jo no estimo la por, ni la vull per a avui,
no la vull per a demà, ni tampoc com record;
que m'agrada el somrís d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort, ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort a que l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant de la gent del carrer
amb la força dels mots arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'oblidats companys.