kumbaworld
quin embús
kabul babà
quin embús

ma mare sempre em deia quan em veia amagat
ja pots sortir d’aquí que no et faré pas mal

però sempre em preguntava que “cony” faria ella
amb una sabatilla a la mà del darrera

i quin embús, trobar-me-la a la cuina descalç a mitjanit
i quin embús, la llum de la nevera delata el meu delit

tancat dins el lavabo la iaia em castigava
llegint les etiquetes fins a l’hora de sopar
mon pare no parlava la mà se li escapava
del “curro” arribava cansat i fart de tot

hem col•lapsat el món amb cotxes i camions
sento que l’aire que respiro no és gens sa
crec que hauré de canviar la gran ciutat pel camp

i quin embús trobar-me-la a la cuina
descalç a mitjanit i quin embús
i quin embús la llum de la nevera delata el meu delit
i quin embús m’ofego a la banyera si no em vigila algú
i quin embús em tremolen les cames arriba fi de curs

la història continua vivim en un engany
hem signat un contracte amb un munt de fulls en blanc
la vida consumista ens fa caure en el parany
de comprar amb talonaris de tot menys llibertat

sento que l’aire que respiro no és gens sà
crec que hauré de canviar la gran ciutat pel mar

i quin embús al mig de Barcelona al cel de Nova York
i quin embús al centre de Girona al port d’ Istambúl
i quin embús a Xile i Argentina a Xipre i a Beirut
i quin embús a Rússia i a la Xina a venus i a saturn

i quin embús al mig de Barcelona
i quin embús al cel de Nova York
i quin embús al centre de Girona
i quin embús al ben mig de Kabul, quin embús !