kumbaworld
El ball de venus
Anònim/a
Dis-me que hi ha un lloc on la primavera sona
Dis-me que hi ha alguna ploma amb què dibuixar el teu vol
Dis-me que potser algun dia farem junts el camí incert de pedres soltes
Dis-me que a voltes has pensat que potser estaria bé que t’estimara
Dis-me que el café és l’excusa per tenir-me a prop teu

Dis-me que el demà és la fulla en blanc que vols escriure
amb la meua mà damunt el vidre,
Dis-me que la nit ha esclatat en mil estels damunt el llit
mentre somiaves
amb un princep blau,flac i desgarbat
que et besava com ningú mai no t’havia besat.

Dis-me que el teu cos és la mar de la tendresa
i vols que hi vaja depressa amb desig
Dis-me que la lluna ha baixat i ara està prop del teu melic
li diuen Venus
Dis-me que m’enfonse i que busque allí els misteris del destí

Dis-me que la sort es busca sempre amb la mirada
Dis-me que l’aigua passada ens té igual
Dis-me que la història està escrita per canviar-la a cada pas
Dis-me que la nostra estaria bé encetar-la amb aquest ball.

Balles?