kumbaworld
Noctàmbulus
Sangtraït
Vaig pels carrers, la llum desperta dolçament,
l´ombra em segueix com si fos part de mi mateix.
El destí es el meu punyal, fa tant temps,
ja no se quantes vides dure,
i aquest dolor que cada dia creix més sed de mort, on sera el pou del plaer.

Cerco l´aler de paraules a prop meu,
queda poc temps surt el sol i moriré,
com la nit mort cada matí, amb la llum,
jo també sere una ombra al carrer,
i aquest dolor ...

L´últim carrer, sento veus cantant en vers,
belles cançons que jo mai no cantare,
són cançons que parlen d´amor, de pasions,
sensacions, ja per mi no són res,
i aquest dolor ...
un dia més baixo camí a l´infern