kumbaworld
Quan tornis. Quan marxis
At-versaris
Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els “txikis” dormiran factoritzant polinomis
s´enfotran dels Lunnis. No creuran en infortunis. Què importarà si peixos o gèminis si són ells mateixos.
Quan tornis passaré d´exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest folis.
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem tots els “andamis” (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis. Et rebentaràs el cap de tant fumar cànnabis.
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
i acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu sepulcre.
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre.
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l´acte pel teu gust i pel teu olfacte, els teus ulls i el teu tacte.
Quan s´ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l´energia del primer dia,
i la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua tutoria .
Quan tornis de la cúria i t´enfrontis a la perpètua set de completesa que calmes quan oblides la penúria.
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan moria.
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb algú serà només si em desboco.
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se´m nota, no ho lamento.
At Versaris Va amb nosaltres
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap rotllo Guido Guinizzelli:
El Rodrigo. Els dos al Keli = Crew mai trista. Si una amiga ens defenestra sortirem fent l´escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos, és no fer les paus amb els que ens han estat donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t´adonis que si et lies amb gripaus no es tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada nit quan la festa no arranqui, però
fins al cony de tu perquè no hi ha qui t´entengui: si m´obro perquè m´obro si em tanco que no em tanqui.
Quan tornis em cridis m´arrenquis la pupil—la i I’iris quan em miris profanarem el cementiris.
Llavors t´adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol. Brindaré quan caigui el sol amb el cant de la sirenes.
La mar serena com la son d´un nen al bressol no caldrà condol perquè sempre estarem de “verbena”.
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record descobriré el tresor de diària subtilesa.
Aguantant sobre els col—legues com a contrafort, buscaré confort d´acord amb la meva riquesa.
Quan marxis no faltaran peces del puzzle, sortirem del bucle i desfruitarem del “cuore”,
com Tonino Carotone “yo me cago en el amore. ole!” No és folklore que es hardcore
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l´olor de la tardor.
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha una primavera.
I jo a la meva “vera” no hi haurà “penita pena” en un món sense fronteres ni banderes, ja no caldran.
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles. Perquè vols peles ? Eh ?
Quan marxis farem real allò que anheli. Seguiré les regles del joc de Gioconda Belli
Farem tractes com Mario Benedetti i canviarem el final d´”Els Invisibles” de Ballestrini.
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb. Acabarem amb el betum que pinta vides de mentides.
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el punt de partida.
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, “cielito lindo”. A mi ja no em caldran “mariatxis”
perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics de tots els moments màgics on els somnis eren praxis.
Pena i tristor ja no rimen amb “quan marxis”. Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics.
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci. La música i la passió no son pas amants dels necis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l´equilibrista per la via sentiràs que pots fer el que vulguis.
Llavors t´enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis.
Quan tornis em cridis m´arrenquis la pupil—la i l’iris quan em miris profanarem els cementiris.
Llavors t´adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l´equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m´arrenquis, la pupil—la, iris.
Quan tornis em cridis m´arrenquis, la pupil—la, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l´equilibrista per la via
Quan tornis.