kumbaworld
Viatge Efímer a la Vall dels Mots
Titot i David Rossell
He tornat un altre cop
a fer un viatge efímer
a la Vall dels Mots,
l´indret predilecte
del Reialme de la Ment.

Oh petit país del món,
del món de la consciència,
hi he tornat un cop més
i un cop més se m´ha fet breu.

Sols i just per fer el recompte
de l´obaga i el solell.

He tornat a anar a la vall
que sedueix les idees
per proclamar-les
arreu del món.

El cor universal
del meu petit tros d´infinit,
del seu nom n´he fet cognom
i del seu color bandera.

És la vall on les paraules
es mesclen de forma natural
sublim contrast com cap mai altre,
glosa fidel del trastorn universal.

A l´obac tupit, verd
com mai cap primavera
amb sotabosc d´idees i temors,
rosa i esbarzers.

A la solana arbres vells
roures i oliveres,
monuments de reverència
a la màstria dels mestres.

Al vell mig el riu Enginy
bregós rega la vall,
aigua avall serà més calm
així és la vida del rius.

Aquí i allà he recollit brots
per fer delicats empelts
al reguitzell de plançons
que tinc a l´horta de les cançons.

Tanmateix ja n´he marxat
no em demaneu motiu, excusa.

Quedaria ara mateix
regne, terres i palaus,
a aquell qui em digués
quan en borda de fusta
m´establiré a la natura de la poesia.

Sóc el rei o sóc masell
si no tinc el dret de tria
i he de viure al castell
amb intriga i agonia.