kumbaworld
El So de la Felicitat
Titot i David Rossell
Al mes, al dia i a l’hora
vam anar al lloc indicat
que els follets del fons una ampolla
ens havien ensenyat.

Aplegat en poc espai
el necessari per ser feliç
perquè nosaltres, mortals,
ho poguéssim descobrir.

Entrant en el món irreal
del solstici d’estiu
vam aprendre a escoltar
allò que la terra ens diu.

Esperant la matinada
en un camp de garrofers
on les bruixes esgotades
tenen el seu recer,

ens van mostrar els pocs
ingredients de la felicitat
a entrar en el seu joc
i sentir-se’n captivat,

fer un joc eròtic sentint
la pell al frec amb el vent,
fixar els ulls al sol eixint
quan et posa el cor roent.

Aquella màgica nit,
màgica nit de Sant Joan,
recordant el sol eixit
en un tros de l’Alt Camp.

Sempre havia, a cegues,
estimat la llibertat
que una nit la primera
d’estiu se m’ha mostrat
com el so de la felicitat.

Saber musicar el silenci
amb uns lleugers acords,
i dansar-los quan comencis
a gaudir la teva sort.

Sentir envolar-se el pit,
com també s’enlaira el sol
i ser capaç així
de fer del teu cos un estol.

Contemplar com s’apaguen
i s’encenen mil clarors,
descobrir on s’amaguen
nous i màgics colors.

Aquella màgica nit,
màgica nit de Sant Joan,
recordant-la, el sol eixit
en un tros de l’Alt Camp.

Sempre havia, a cegues,
estimat la llibertat
que una nit la primera
d’estiu se m’ha mostrat
com el so de la felicitat.