kumbaworld
Aquella estranya mania de creure en la vida
El Fill del Mestre
Plora el teu somriure
creixen taques que embruten les vides
t´enyoro i la tristesa
supera la ficció
recordo la bellesa
dels teus dies grans
mullats a l´herba
tan jove i enrampada
de noves sensacions

Llavors lluents de somnis
sense mals records
i aires més dòcils
confiàvem dels vells tòpics
ja els donàvem per bons
i ara no podem pagar aquest món
on ens ha tocat viure
són dies d´ignorància
que ens fa ser el que no som

no puc sentir el teu ritme
però puc sentir com roda el cor
dels dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que prop
un somni encara dorm
desperta amb la claror del teu somriure
un dia nou

Crema la bellesa
però aquest món
va sempre tant depressa
que oblides perquè cantes
t´oblides del que et mou
i ocupes els teus dies
vas borrant vells somnis que tenies
s´està bé a les fosques?
o has inventat un sol?

no puc sentir el teu ritme
però puc sentir com roda el cor
dels dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que aprop
un somni encara dorm
desperta amb la cançó del teu somriure
un dia nou

que no s´acaba el dia són
són dies de colors
dels dies sense pors
malabarismes per ser com som
que aprop
un somni encara dorm
desperta amb la claror del teu somriure
un dia nou...