kumbaworld
Sota un cel moll
El Fill del Mestre
Regust de carreteres molles
prop de la frontera on ens espera
un camí nou
és temps de pluja
és temps de treva
em penjo de la teva trena
si m´esperes al teu balcó
que tan dolor no és bo
que no el suporta cap amor
hauríem d´assumir que encara som
ferides invisibles
d´un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l´amor
que donàvem per mort
Sentir els sentits com es rendeixen
com d´un en un
es deixen vèncer
la màgia de ser un sol cos
sentir l´abril, les primaveres
sentir l´encís del que vam perdre
l´essència ens renta el cor
que no que aquell dolor no és bo
que no ho suporto tot
hauríem d´assumir que encara som
ferides invisibles d´un camí sense retorn
però ara plou
plou sobre el teu cos
i ens creix l´amor
que donàvem per mort