kumbaworld
Seria aquesta nit
Tomeu Planells
He de fer del desig una arribada
perpetua del viatge una semblança
de pases i de rostres reflectits
en el mirall del goig de transitar
la vida sense mapes tot de rutes
obertes. I la meta una altra ruta.

Seria aquesta nit l´única nit
sense l´enyor de cap resso!

Sóc pallasso amb el sol. Entre la fosca,
m´han nomenat poeta de la boira.
I ho canten els ocells cada matí:
"la veritat més alta és l´alegria",
un vessament de llum dins cada esguard,
la pupil·la inflamada i resplendent.

Seria aquesta nit l´única nit
sense l´enyor de cap resso!

Vull petjar cada platja, cada cim
que assenyali el teu dit. I aquest sender
que sigui entrelligat, ple d´aventura,
amb un estel/cartell a l´horitzó
més lluny en cada ruta, cada estela
del teu vaixell fantasma mar endins.

Seria aquesta nit l´única nit
sense l´enyor de cap resso!

Totes les nits del món enllustraria
la nit entre cançons, en un piano
de cua, desesmat o estrafolari,
en un racó perdut de tots els focus
d´un pub extraviat, sense noctàmbuls,
les copes a la taula, plenes d´or.

Seria aquesta nit l´única nit
sense l´enyor de cap resso!