kumbaworld
Un partit anomenat popular
Josep Maria Cantimplora
Va fotre el camp,
es va vestir per agradar al Sr Aznar.
Una camisa blava que guardava
i una cançó ´LA LALA LALALALA´.

És espanyol,
i que ho siguin també els altres és el que vol.
La democràcia oligarquia amb gràcia;
la constitució,
el seu bastó.

I va acceptar,
i al seu partit l´anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.

I va acceptar,
i al seu partit l´anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.

De centre és,
no cal deixar de ser fatxa per ser
de centre si l´esquerra és el PSOE es pot fer bé.
Es pot fer bé...

I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
´idiota: llibertat és que faltis tu´.

I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
´idiota: llibertat és que faltis tu´.

I va marxar,
fart de que la gent l´escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.

I va marxar,
fart de que la gent l´escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.