kumbaworld
La Soledat
Teràpia de Shock
Com un dia que plou i et quedes a casa,
estàs tot sol i no hi ha ningú
Només hi ets tu amb els teus records,
que s’han perdut.

I recordes el bo, recordes el millor,
histories amb amics, histories d’amor,
Que et van passar ja fa molt de temps,
quan hi havia amor.

Intentar rectificar…
Intentar-ho arreglar…
Però ja és massa tard, ens va afectar.

El que vas dir no va estar bé,
El que vas fer va ser “rastrer”
I ara ja no hi pots fer res…

I cridar més fort
I no ser contestat
I sentir-se buit
Plorar d’amagat

Caminar tot sol
amb ningú al costat
és la soledat
jo ja l’he passat

I em el pas del temps els records vas perdent,
Se’ls emporta el vent, te’ls esborra de la ment.
Però en el teu cor perduren, eternament…

Tens por de que s’aturi el temps,
Que et quedis sol en aquest moment.
Sense on anar sense on dormir,
Ni amb qui parlar…

No dius el que sents,
No vas amb ningú,
Estàs tu tot sol,
Estàs perdut..

Camines tot sol,
Mirant el passat..
Ja no tens res..
Tot s’ha ACABAT….

Si pregunten per mi,…
Els diré que ja has marxat
Que ja mai més no tornaràs,
Ja has passat la soledat…

Ja l’he passada…
Ja he caminat, ja he recordat,
Ja ho he plorat…
Però ara tot ja s’ha acabat…


Tot s’ha acabat…