kumbaworld
En el moll de Sant Joan (En el muelle de San Blas versió en català)
Maná
Ella es va acomiadar
Ell marxà en un vaixell en el moll de Sant Joan,
Ell jurà que tornaria
I tot plorant ella, prometé que esperaría.
Milers de mesos passaren
I ella sempre era allà al moll, esperant-lo
Tantes tardes que passaren,
Un record en els cabells,
I en els llavis…

No s’havia canviat de roba,
Per si ell tornés, no es pogués equivocar,
I els crancs li pessigaven,
Les sabates, l’esperança, I la il•lusió.
I el temps anava passant,
I els ulls se li emplenaren de dies, nits i vespres,
I del mar es vaencantar,
I el seu cos es va arrelar, allà al moll…

Sola, sola allà oblidada,
Sola, amb el seu esperit,
Sola, sola, en l’amor, i amb el mar…
Sola… en el moll de Sant Joan.

Ara el seu cabell és blanc,
I no hi ha cap vaixell amb el seu amor a bord,
I la gent l’anomenava
Li deien la boja d’amor del moll de Sant Joan,
I un bon vespre al mes d’abril,
La intentaren arrencar cap l’hospital
Ningú ho va aconseguir,
I es quedà al mar fins la fi, dels seus dies…

Sola, sola allà oblidada,
Sola, amb el seu esperit,
Sola, sola, en l’amor, i amb el mar…
Sola… en el moll de Sant Joan.

Sola, es quedà, es quedà, sola, sola…