kumbaworld
Només tu
La Oreja de Van Gogh
Sé que només tu pots fer-me riure tant.
Sé que només tu em coneixes de veritat.
Sé que només tu ets capaç de compartir
les penes, la tristesa quan no me’n puc sortir.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.
Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sé que només tu saps demanar perdó.
Sé que només tu entens aquesta cançó.
Sé que només tu em dónes protecció,
m’ajudes a fugir, m’apartes del dolor.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.

Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

I passaran els anys i sempre estaràs
buscant un pla, perquè es facin realitat
els somnis que solíem tenir abans d’anar a dormir,
pensant en el temps que ens queda per seguir sent així.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos,
podem arribar a entendre que mai
ni res ni ningú a la vida ens separarà.