kumbaworld
Lletra / Lyrics: L'home esttic - Sopa de cabra
L'home esttic
Sopa de cabra
Sol de llauna, cel de gla
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmtic,
ve de nixer, est sorprs,
t uns grans ulls de Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.
s l'home esttic, la tristesa el t corpres,
les orenetes faran niu als seus cabells.
Quan ja t tres anys no surt
a empaitar les papallones,
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma,
quan la neu remou el cel,
ell la mira en lloc de crrer
i li'n queda el rostre ple
com les esttues de Roma.
s l'home esttic, la tristesa el t corpres,
les orenetes faran nius als seus cabells.
Ms grandet troba un ocell
a sobre d'ell, a dalt d'un arbre,
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara,
troba la nina d'un ull i la voldria per companya
per no la mira ni acull
i la nina se'n va a Frana.
s l'home esttic, la tristesa el t corpres,
les orenetes faran niu als seus cabells.
Una noia li ofereix
un clavell per la solapa,
ell se'l mira per no el pren
i el clavell se l'end un altre,
un estiu quan ell ja s gran,
l'amor ve amb tres candidates,
ell les mira afalagat
per l'amor t pressa i marxa.
s l'home esttic, la tristesa el t corpres,
les orenetes faran niu als seus cabells.
Un bonic dia d'abril
tot sn flors i ell les olora
per surt l'amo d'un jard
i li fa una cara nova,
descobreix que no est b
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'entn
perqu s mestre d'una escola.
s l'home esttic, la tristesa el t corpres,
les orenetes faran niu als seus cabells.
Han passat anys, s'ha fet gran
i assegut davant la porta
i esperant l'enterrament
d'aquell de la cara nova,
cel de vidre, lluna d'or
dins d'un caix sense potes
jeu el cos d'un home mort
ning riu i ning plora.
s l'home esttic, la tristesa l'ha matat,
les orenetes d'ell, mort, fred, han emigrat.