kumbaworld
Neix el món dintre l'ull
Mishima
...igual que el so en la corda, tota
imatge vibra d'existencia quan
entra a la mirada.
Agustí Bartra

Potser ens hauríem de preocupar,
si admetem que totes les coses
que hauríem d'haver resolt no
les hem resolt encara. Poc a poc
se'ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer, i les promeses,
sobretot les que mai ens vam dir,
de tan secretes, de tan callades,
encara s'han de complir, algun
dia... Que mai hem plantat cara
als nostres somnis, però tampoc
als problemes que arroseguem
de fa temps: què volem ser, què
volem dir, qui podem ser i, si ho
tenim clar, com ho hauríem de
fer, amb qui podríem comptar.
Compto amb tu? Comptes amb
mi? Sí, potser ens hauríem de
preocupar.
De fet jo em preocupo i de
vegades tinc por. Però, de sobte,
com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre, me'n oblido.
I, a la llarga, què vols que et
digui, al final de tot, no sé com
ni gràcies a què, ni per quin
estrany mecanisme, tota aquesta
angoixa, tota aquesta por que
sento, em tranquil·litzen. No sé
com, però em tranquil·litzen.
Estic tranquil...
Tranquil...