kumbaworld
Lletra / Lyrics: El Pont de Mostar - Aramateix
El Pont de Mostar
Aramateix
Ve la nit, torna a fondres la tarda.
Cau del cel un llenol de foscor.
Un retall que t forma de lluna
sha enfonsat sota laigua del pont.
Lluna blanca que tot ho miraves
ho vas veure tan b com tothom:
lespetec de les armes que tronen
i la sang que es vessava pertot.
En onades la rbia esclatava
lluita a cos que glaava de por.

No hi ha du que separi els pobles,
en tot cas artillers sacerdots
que enderroquen ponts de convivncia
i amb la runa fan dels temples presons.

Enemics per germans empaitant-se,
lluna roja de les nits de foc,
com sabrs explicar la baralla
on no hi guanya ning i hi perden tots?
Vs amb compte, alta lluna enfonsada!
Que no fugi, aigua avall, el record
dels absents que altre temps et miraven
resseguir les parets del seu clos.
Al davant dels fossars on reposen
creixen tendres les mates de flors.

Lluna clara de nit platejada:
els coneixes a tots pel seu nom:
els que hi sn i els que ja no passegen,
per lesquena empedrada del pont.
Per damunt de les veus apagades
sala el pont blanc de lluna i de mort.
Si la guerra tabat i tesfondra
lesperana et basteix altre cop
que la vida reneixi i sestengui
vora el riu, sobre el pont i en els cors!