kumbaworld
Autobús 121
Sense Sal
Cantava abraçat al teu cos
a una platja durant una nit d'estiu
Parlàvem dels nostres països
asseguts al voltant d'un foc viu

I ens banyàvem mirant les estrelles
que quèien per tu i per mi

I anàvem amb bici i quèiem i rèiem
i mai s'acabava el camí
Corries i jo t'atrapava
i ens estiràvem en prats molt humits

Parlàvem dels nostres somnis
de veure'ns el maig a Berlín

Passàvem els dies fent coses
i jugant a jocs que aquí estan prohibits
Quan jo et mirava les cartes
tu reies i feies com qui no m'ha vist

Parlàvem amb anglès macarrònic
i rèiem del que havíem dit

Sabíem que el temps s'acabava
i que mai més podríem tornar estar junts
sabíem que al cap de quatre hores
els dos tornaríem al nostre païs

Recordo la teva última cara
darrera d'aquell vidre humit

Quan vas marxar, quan tu vas marxar..
amb l'Autobús 121
Quan vas tornar, quan tu vas tornar...
per allà on havies vingut