kumbaworld
Lletra / Lyrics: La Lluna - Roger Mas
La Lluna
Roger Mas
Pare del dia, el Sol dansa amb la Lluna,
que era allavors esplndida com ell;
sa cara, un temps, com ara no era bruna;
sos ulls guspirejaven,
i era de raigs de lalba son cabell.

Parlaven de son garbo les estrelles.
los meteors retreien sa rossor,
i, com esbart de cliques abelles,
los astres festejaven
de son jard lenlluernanta flor.

Al sentir-se lloar de tan hermosa,
esbalada deix caure el vel
amb qu fra llavors poncella closa,
i un crit de meravella
fu ressonar la cpula del cel.

Lo Sol sengeloseix, tira a sa cara
de ses antigues cendres un grapat,
que enterboleix sos ulls i lemmascara:
astre es qued la Lluna,
mes sense llum, com un carb apagat.

Des de llavors, com una flor dobaga,
rodant per les tenebres de la nit,
sempre la Lluna pllida samaga
de lastre herms del dia,
si el troba pels camins de linfinit.