kumbaworld
Lletra / Lyrics: La ciutat de l'astoret - Roger Mas
La ciutat de l'astoret
Roger Mas
Comenava lestiu i vaig caure en el regne de la Clemtide Vidalba.
El vent ondulava el gra i reprodua el so de la serp verda en arrossegar
el seu cos sobre el formig. Guaiteu les meves arrels:

Lligam les mans,
eixugat la suor,
dna-li un descans al dit acusador,
res no s com abans del transmutador.

Lastoret no ens ha vist
i est dret a la roca desquist,
si algun indiscret ala el pont llevads
entrarem al poblet duent posats els esqus.

Guaita les meves arrels: sn la meva pres.
Guaita la meva pres: sn les meves arrels.

Guaita les meves arrels: sn un parc datraccions.
Guaita aquest parc datraccions: sn les meves arrels.
Ning no nha obert el candau: no era tancat amb clau.
Guaita un espai infinit sense moure ni un dit.

Som en un migdia destiu
i no hi ha ocell fent piupiu,
mest tornant boig aquesta fortor de pi,
em tapen els ulls calces de set.