kumbaworld
La coca
Sisa, Jaume
Els indis tenen coca allà al Perú.
Els ianquis coca-cola refrescant.
Els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.

No us penseu pas que això és una bicoca,
voler anar de «verbena» i ser una coca.
El personal se'm vol endur a la boca.
Del més espavilat al més tanoca.

Deu ser la confitura que els provoca.
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca.
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca,
però a mi, de gràcia, no me'n fa ni gota.

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca.
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S'haurà de fer passar per una oca.
Si no se'm menjaran aquestes «locas».
O disfressar-se de foca
-sols pensar-ho em fa patxoca-.
Oh, la coca de Sant Joan
és, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n'hi ha molta o poca
perquè ens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amagar sota una roca,
i si t'atrapem et mengem tota.

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca.
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

M'hauré de fer passar per una oca.
Si no se't menjaran aquestes «locas».
O disfressar-me de foca
-sols pensar-ho em fa patxoca-.
Oh, la coca de Sant Joan
és, de totes les coques, la més elegant.
Sóc, de totes, la més elegant.
És la coca de Sant Joan.