kumbaworld
Somiatruites
Albert Pla
Sol, Mim, Do, Sol

Sol
Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
Mim
On només hi estudien els nens
Do
On només hi estudien els nens
Sol
que somien en truites

Sol
És l’escola dels somiatruites
Mim
És l’escola dels somiatruites
Do
On només hi estudien els nens
Sol
que somien en truites.

Sol
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
Mim
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
Do
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
Sol
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena

Sol, Mim, Lam, Re
Au au au au au...

Sol
I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
Mim
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Do Sol
Ah! i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.
Sol
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
Mim
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
Do Sol
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya
Sol
I el Gerard que somiava que era un gat

Que somiava que era en Gerard que somiava
Sol
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
Mim
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
Do
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
Sol
I parlava xinès de la Xina :

Sol, mim, do, re
jopi shu mai shing pui Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano

Sol
I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
Mim
I de tant que somiava mai no es despertava
Do
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
Sol
Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre l’aprovava
Sol
I és que l’Albert estudiar no estudiava
Mim
Però somniar carai si somiava
Do
Carai quina senyoreta què simpàtica que era
Sol
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna :

Sol, Mim, Do, Re
lai lo lai lo lai lo lo là

Sol
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Mim
Que és impossible explicar-les
Do
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
Sol
És millor no saber-les.
Sol
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes,
Mim
Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
Do
Amb finestres obertes per on feien carreres
Sol
els somnis dels nens i les nenes

I mentrestant la Fina nedava amb sirenes

Sol, mim, do, re
Gluglgugluuuuu........