kumbaworld
Solitud
Projecte Atzucac
Recordo aquell instant
com si mai hagués passat.
Ignoro el meu mal...

Em sento impotent
d'algun cop haver estimat.
Crosta que mai marxarà...

Amb els ulls repasso els errors que em vaig empassar
i ara veig que no, que no vaig importar.
Em van fer mal...

Pateixo sol el meu dolor
dins aires de dol.
No pinto res dins de cap lloc.
M'ofega la por.
Aixeco el cap un altre cop
i em torno a adonar
que el món on visc m'ha putejat,
i tot el que tinc m'ha abandonat.

Ningú al meu costat...

De tristor m'he emplenat,
gotes cauen galta avall.
Estic desesperat..

Ferides dintre meu
més profundes que odiar.
El rancor d'haver amat.

He volgut confiar en qui estava amb mi al costat,
i me l'han jugat,
jugat per tots costats. Han guanyat.

Passo les hores al foc,
cremant mals records.
Flames roents que s'emporten
mals del meu cor.

Sé el que sóc i com sóc,
lluito amb l'orgull.
Trec el que no m'ha importat
i em deixa el que vull...