kumbaworld
Univers Autòmat
Miquel Herrero i els Autòmats
Visc dintre els món dels autòmats, a un continent espacial,
A una casa sense nombre al carrer fantasia, d’ un barri irreal.
Visc en un món psicotròpic replet de màgics bolets
Visc en un món on les fàbriques vessen pintura a un cel de paper.

Si vens de visita sàpigues que ací tens casa,
no és gran, i és imaginaria però això dóna igual...
Que el món terrenal queda ja tan llunyà, que ara sembla tan fals
i fa tant de temps que no torne que ja l’he oblidat

Hores estranyes i rares, plenes de càntics de grills
Estones que passen insomnes a nits infinites de dies furtius.
Missatges críptics i foscos, impossibles de desxifrar,
Així són les teues paraules, que sempre ressonen als murs del meu cap

I ara que em trobe tan sol ja no vens de visita
I vius al teu món paral•lel a l’univers del costat,
I jo mentrestant vaig xiulant melodies que et busquen,
I trobe respostes a enigmes que no he plantejat.

Són massa canvis climàtics, dins de l’espai del meu cor
Són massa núvols de plàstic que anuncien tronades de fosca tardor. SOLO
Són massa nits sense lluna, són massa hores de sol,
és massa temps d’aparences, de falses creences, són dies de dol.