kumbaworld
Si tu encara hi ets
Miquel Herrero i els Autòmats
SI TU ENCARA HI ETS...
Un camí en l’aire, una escala de cristall, que ara em resulten tan llunyans...
Dos nuvolets d’aigua al mig d’un cel tan clar i ras, pluges de pronòstic reservat.
Van passar les llunes mares de juliol i agost, i al juny va començar ja la tardor.
A la matinada d’un dissabte qualsevol, vaig perdre el teu rumb i tu el meu nom.

Si em dius adéu, que siga fins demà, no vull estar perdut dins l’atzucac
I si ten vas, vine’m a buscar, que aquí els estius sovint són massa llargs.

Dos fars que destil•len llums d’etèria claredat, dos ulls verds, que ja no puc mirar.
Vaig deixar les portes obertes amb pany i clau, i ara s’han tancat de bat a bat.
No sé si seran els whiskys que no em proven bé, o és la por de que arribe el febrer.
Quatre del matí d’algun dissabte qualsevol, confessions borroses per l’alcohol.

Si em dius adéu, que siga fins demà, no vull pensar que puga ser més tard
I si ten vas, no oblides recordar, que aquí la brisa sovint és vendaval.

A les dotze el món es para i ja no roda més, i em pregunte si tu encara hi ets.