kumbaworld
kumbaworld - El cançoner català
La bola de cristall
Manel
Mira, surt el sol a les ciutats
on hagussim pogut viure i una llum
plena de pau va inundant totes les cuines.
Jo faig pinta de tranquil
i tu sembles tan tranquilla.

I ens crido, treu-te la disfressa i revela qui ets.
No em crec que sigueu, la vida
que ens estem perdent.

Mira, tot ha anat segons el pla.
Quin exemple dharmonia.
Aix s creure en el que un vol,
invertir amb saviesa els dies.
Si prens nota crec que en surt
un bon llibre daforismes.

I ens crido observant-vos les mans, us he vist al buit.
No sou realment, la vida
que ens hem perdut.

Mira, panderetes, serpentines,
apa nena, quines mitges.
Hi som tots i... per fixat b,
com et miro, com em mires.
Va assumim-ho, els dies bons,
gaireb som invencibles.

I ens crido, aix s lamentable teatre amateur,
i no la vida que sens escapa
a cada moment.

Mira, com els nervis no han pogut,
les paraules que buscvem, les diem
i no fan por, les diem amb la veu alta,
amor meu, sempre hi ser,
amor meu, com ho dubtaves?

I ens crido, ja s de qu aneu i he perdut linters.
Que la vida que ens hem perdut,
simplement no existeix.