kumbaworld
Draps de cuina
Els pets
Amb el davantal blau que mai em vas regalar
als matins endreço la casa.
I obrint les finestres de la saleta d’estar
ventilo l’enyor que ha quedat.

Trec de les butxaques dels meus pantalons
el so de les teves paraules
i espolso els coixins on et feia petons
mentre tu dormint somniaves fugint.

Tot just ahir vaig decidir fer draps de cuina amb aquell vestit
que no gosava llençar per a poder-te olorar.

Amb paper de diari he creat un enrajolat
per anar de l’entrada al lavabo
sense por de caure o de relliscar
damunt dels plors que t’he amagat.

I encara que sembli tot xop i entollat
de fora el vent juga i m’empaita,
i abans dels que et penses s’haurà eixugat
el to de la veu, de la teva veu.

Tot just ahir vaig decidir fer draps de cuina amb aquell vestit
que et decorava els genolls amb branques plenes de flors.

Hi ha un programa per a teixits delicats,
em trauré amb calma les taques que m’has deixat,
les taques que m’has deixat.

Tot just ahir vaig decidir fer draps de cuina amb aquell vestit
que no gosava llençar per a poder-te olorar.

Que miraré d’estripar potser demà.