kumbaworld
Mort d'un heroi romàntic
Manel
Intro: FA - LAm - SOL - LAm

Un cosí de ma mare tenia (Fa - Lam)
un bufet pròsper a la ciutat, (Sol - Lam)
Fa molt anys van enviar-m’hi (Fa - Lam)
com a jove passant d’advocat. (Sol - Do)

Vaig trobar una cambra senzilla: (Fa - Lam)
una taula, un llit, un mirall (Sol - Lam)
I arribava que era nit tancada, (Fa - Lam)
Que en alguna taverna del centre s’havia fet tard. (Sol - Sol - Lam)

Al replà la senyora Manresa (Fa - Lam)
passava les hores cosint, (Sol - Lam)
Però aquell dia semblava alterada (Fa - Lam)
va apropar-se nerviosa i va dir: (Sol - Do)

“Disculpi, no sap com odio (Fa - Lam)
venir a demanar-li favors. (Sol - Lam)
L’inquilí del 3r aquest migdia (Fa - Lam)
estava com boig i ara pico i no respon.” (Sol - Sol - Lam)

A la llum d’un immens canelobre (Fa - Lam)
vaig obrir-me pas en la foscor (Sol - Lam)
Avançant entre ombres de mobles (Fa - Lam)
repassava les habitacions. (Sol - Do)

Vaig sentir uns gossos que somicaven, (Fa - Lam)
vaig seguir la pista dels plors (Sol - Lam)
I, senyors, com sabran vaig trobar-me (Fa - Lam)
Un gran heroi romàntic mort al menjador. (Sol - Rem - Sol - Lam)

I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans (Fa - Do - Fa)

Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol (Rem)
i donzelles a lloms de cavalls. (Sol - Lam)

Poc després l’inspector s’apuntava (Fa - Lam)
el contacte d’un familiar, (Sol - Lam)
Un germà que vivia a la costa (Fa - Lam)
amb qui celebraven els sants. (Sol - Do)

Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, (Fa - Lam)
van tapar-lo amb un llençol blanc. (Sol - Lam)
En silenci tothom glopejava (Fa - Lam)
el te verd que havia escalfat la mestra del quart. (Sol - Sol - Lam)

Un mossèn va pregar un pare nostre (Fa - Lam)
amb un fil de veu mort de son, (Sol - Lam)
Al costat vam reunir-nos els homes (Fa - Lam)
per mirar de treure el cos. (Sol - Do)

I estirant d’uns turmells sense vida (Fa - Lam)
vaig sortir d’aquell menjador. (Sol - Lam)
La senyora Manresa patia (Fa - Lam)
“per l’amor de Déu, vigili’n amb els cops!” (Sol - Sol - Lam)

Al carrer la carrossa esperava, (Fa - Lam)
el cotxer es distreia observant (Sol - Lam)
Un soldats de permís que cantaven (Fa - Lam)
sota la llum dels fanals. (Sol - Do)

Vam contar fins a tres per fer força (Fa - Lam)
per pujar el cadàver a dalt. (Sol - Lam)
Un vent fred va gelar l’aire, (Fa - Lam)
un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls. (Sol - Rem - Sol - Lam)

I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans, (Fa - Do - Fa)

Plena de crits en el buit, de desigs violents, (Rem)
de tempestes que enterren vaixells dins el mar. (Sol - Lam)

Plena de dones rient d’uns sanguinolents de bellesa (Rem)
que no deixa espai per pensar. (Sol - Lam)

Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats (Rem)
en cançons de poetes vulgars. (Sol - Lam)

Plena de salts infinits on t’esperen immòbils, per si vols (Rem)
passar-hi, uns gimnastes de glaç. (Sol - Lam)

Plena de besties bavoses a punt d’enfrontar-se en combat (Rem)
desigual amb els presos cristians. (Sol - Lam)

Plena de nens espantats que miren si arriben (Rem)
els pares sota la pluja constant. (Sol - Lam)

Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides (Rem)
pel ball del diumenge de rams. (Sol - Lam)

Plena de braços que s’alcen i paren un taxi sortint (Rem)
de sopars amb amics que se’n van. (Sol - Lam)

Plena de “Creu-me ho intento, però a estones sospito, morena, (Rem)
que això no s’aturarà mai.” (Sol - Lam)