kumbaworld
Lletra / Lyrics: Ara mateix - Llach, Lluis
Ara mateix
Llach, Lluis
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propsit que no dic i em poso a apedaar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg cam d'angoixa i de silencis.
I som on som; ms val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renncies en qu els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'histria concreta que ens pertoca, i un minscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altre vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadasc es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot est per fer i tot s possible.


1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en qu no hi ha cap mena de sorpresa
i tot s vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2
Potser el secret s que no hi ha secret
i aquest cam l'hem fet tantes vegades
que ja ning no se'n sorprn; potser
caldria que trenqussim la rutina
fent algn gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirs la histria.

Potser, tamb, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l's que cal; qui sap!

3
Molt lentament giravolta la snia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim ms alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els mbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catfols per recollir ms aigua.

Aix s'escriu la histria. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ning.

4
Massa sovint girem els ulls enrera
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, vora, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta s la ms fosca,
la ms fero, i persistent, i amarga.

Conv saber-ho i conv, d'altra banda,
pensar el futur llumins i possible.

5
Qui sin tots -i cadasc per torna-
podem crear des d'aquests lmits d'ara
l'mbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Pblicament ens compromet la vida;
pblicament i amb tota llei d'indicis.

Serem all que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem b
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.
Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7
Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que alg permetr que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot aix junt, i ms, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

8
En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ac com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadasc la fora
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc pel mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9
Ni cap llevant luxuris, ni cap
ponent solemne. Ms ens val saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'all que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la m damunt la m i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10
Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns mbits, d'uns projectes
en qu ens viem tots junts creixer i combatre.
I ara, quin fosc refs, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys ens crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i fronds.

11
Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la histria.