kumbaworld
Lluny
El musical més petit
Lluny, sempre te´n recordes quan ets lluny,
mires la lluna i veus la llum.
Lluny, t´imaginaves que podires sobreviure,
no volies haver de tornar.
Sempre has arriscat però no esperaves no guanyar.
Sempre hi has pensat. Ja ho sabies. Passen els anys.
Busques un amic però no hi ha res, saps que tot és lluny.

Tot és molt més dur quan no hi ha res que ningú pugui fer per tu.
Saps qui et pot ajudar,
que algú t´espera lluny d´on estàs,
que t´estima allà on siguis
i només vol que li diguis que algun dia tornaràs.

Si fos per mi, vindria al teu costat.
Oblidaria que ens va passar.
Si sabessis el que sento,
no diries que m´ho invento.
Si no fossis gaire lluny.

Tu, creus que la distància i en el temps
és quan menys estimes tens.
Tu, tan lluny com sempre,
vas mirant per la finestra,
vas sentir que podies volar,
però el cel era lluny i no el podies agafar,
veies com els núvols ploraven sobre el teu cap.
Ets molt lluny d´aquí, però no hi fa res, penso que ets a prop.

Com m´agradaria pujar al cel
per esborrar-lo, tot d´un cop!
Saps qui et pot ajudar,
que algú t´espera lluny d´on estàs
que t´estima allà on siguis
i només vol que li diguis:
vull que em diguis on estàs!

Si fos per mi,
seria al teu costat
perquè m´expliquis què t´ha passat.
Si sentissis el que sento,
si entenguessis el que intento,
no voldries ser tan lluny