kumbaworld
Ja faré cap
Els pets
Assegut davant la porta
d´un cafè on el temps s´hi atura,
veig la gent que sempre va atabalada.
Quin destí ens empeny a córrer?,
on va el tren sempre tan de pressa?,
vull guaitar i desxifrar cada paisatge.
Un exèrcit de corbates
amb el mòbil van enraonant,
gesticules i s´enfaden,
sembla que faran tard a algun lloc.
El món va massa ràpid.
El món no s´espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.
No veig nens amb bicicleta,
els carrers desolats supliquen,
de segur se´ls ha cruspit una pantalla.
Qui els dirà quan plora un arbre?,
Com sabran quan somriu la lluna?,
Innocent!, potser això ja no té importància.
Sense moure´t ni de casa,
el planeta pot ser al nostre abast.
S´esmicolen les distàncies,
però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.
El món va massa ràpid.
El món no t´espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas.
Si en cada revolt
miréssim a qui deixem enrere,
ens trobaríem sols
en un vagó d´alta velocitat.
El món va massa ràpid.
El món no m´espera ni un instant.
Se me´n fot, jo anar fent, ja faré cap.