kumbaworld
Que feliç era mare
Llach, Lluis
Quan estava tot sol amb la mare,
l'hivern a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats,
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric,
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arraulit,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada,
m'agafava fort al coixí,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.