Un secret ocult, un enigma fosc,
el vell laberint amaga.
D´un perdut tresor, de riqueses i or
una llegenda parlava.
Tot el que hi ha entrat
ja mai no ha tornat.

Va creuar la porta del vell laberint
penetrà dins la ´Gran Sala´
Travessant corredors, llòbrecs i perdedors
va arribar al peu d´una escala.
Després de dubtar
començà a pujar...

Una escala que no porta en lloc,
una escala fosca i llarga com la mort,
llarga com la mort,
una escala que no porta en lloc.

I així, un cop més, de forma fatal,
la maledicció es complia.
I una nova víctima sense compassió,
el laberint engolia.
Pujar sense fi,
sense cap destí...