Dies fets de carretera,
hores dures com l´esfalt,
dies de pagar peatge a la grisa soletad.
Ratlles blanques obsesives
damunt dels vidres fumats.
Tal com vaig cremant benzina,
cremo vida, cremo sang.

Com un "cowboy" solitari,
sempre estic lluny de la llar.
Sort tinc de les veus amigues,
que conecto en el dial.

Sols m´acompanya la ràdio,
que dispara com un "colt".
Sols m´acompanya la ràdio,
i el seu cor de "rock´n´roll".

Sols m´acompanya la ràdio,
que em vas ragalar aquell juny,
Sols m´acompanya la ràdio,
i totes les seves cançons em parlen de tu,
em parlen de tu,de tu.

La sulitud de la ruta,
compartim com uns estranys,
camioners, polis i putes,
músics, pipes i viatjants.

El sentit d´aquesta vida,
està a dins d´una cançó,
que hem anat fent dia a dia,
el cotxe, la ràdio i jo.

De cop sona la balada
que vaig composar per tu,
m´imagino entre els teus braços,
i el camí se´m fa menys dur.