Quan la plaça s´adorm
tanca els seus ulls Barcelona
i a les ones deixa el port
perquè hi posin missatges
de paratges d´altres mons,
sempre cara a Llevant,
on té amors que l´enyoren.

Quan la plaça té son
queden només les faroles
que mandroses fan la llum
i vigilen pel pobres
que a deshores busquen l´or
que mai no han de trobar
si no hi deixen la vida...

La verge d´Ocaña que això sap,
de dalt la palmera on té l´altar
al cel li reclama a tota veu:
I els lladres dels pobres on són?
on són els qui han robat a la misèria?
on dormen els quí han pres dels quí no tenen?
i quí els empaita?
i on s´amaguen?
Barcelona.

Si a la plaça hi fa bo
seuen els lladres d´almoines
que s´enjoien amb el sol
i somnien les pompes
dels quí els roben tants tresors.
Si a la plaça hi fa bo
calma el cor Barcelona...

La verge d´Ocaña que això sap,
de dalt la palmera on té l´altar
al cel li reclama a tota veu:
I els lladres dels pobres on són?
on són els qui han robat a la misèria?
on dormen els quí han pres dels quí no tenen?
i quí els empaita?
i on s´amaguen?
Barcelona.