(Lletra: Miquel Martí i Pol)

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
que m´empenyen designis de goig i llum.
Vinc, i el vent de tants anys m´ha colrat la cara,
però duc la flama als ulls.

No hi ha cap recança que m´aparti del meu llarg camí,
tot el que vull és davant meu
i el temps m´acull al seu llit.

Vinc a dur-te amb la veu un cant d´esperança
si amb mi el vols compartir.

Tot el que m´espera és el misteri d´un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que amb tu serà molt més clar.

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara
ple de somnis i llum.