~a Gregorio López Raimundo

Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.

T´he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure,
d´amic, company, conscient del perill.

Sense parlar m´has dit "tot va creixent",
lluita d´avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignorçncies.

No m´he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d´home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.

Aquest meu cant és teu, l´he volgut nostre;
aquest meu cant és teu, l´he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.