Do Sol
[1] Viu soleta amb el seu fill
Do
en un pis d’aquells de fa 300 anys,
Sol
dels seus pares va escapar
Do Sol
i el pare del nen ràpid va renunciar.

Fa Do
[2] Tot l’amor que mai li van donar,
Fa Sol
ella li dona a aquell infant.

[1] Cada dia al dematí,
ella el lleva, el banya i agafa el camí.
A l’escola el portarà,
la psicòloga ja l’està esperant.

[2] Què pot fer, amb un nen que no fa res?
que va nèixer abans de temps.

Do Fa Sol Do
[3] Vull saber, que penses mentre jo t’estic tocant.
La Fa Sol Do
Tu no sents. tu no parles ni veus les meves mans;
Fa Do
però el teu cor va bategant,
Fa Sol
i és que tens el meu amor les 3 horetes que ets per mi.


[1] La mare s’en va a treballar,
a la O.N.C.E. ara l’han contractat.
Ella sempre havia comprat
cupons de l’esperança per somiar

[2] I agraeix tota la sort que va tenir,
quant aquell crio va parir.

[3] Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i el nen té, tots els mals que déu li va poder donar.
Ara és a l’hospital,
i la noia, que farà quan el cel digui vas fallar, I se l’emporti al més enllà.

[3] Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i somia que algun dia, potser serà important
perquè a ella tant li fa.
El nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau, i el que ella no sap explicar.
Amor meu...