Quan surt el sol
damunt la mar
cante la llum que arriba,
ai, amor, amot!,
un nou dia clar
per poder-te jo estimaar.
Amb els teus ulls la nit s´amaga ja
i torna vermella la claredat
d´un sol que ens deixa senyals en la pell
d´ aquells comiats sota els nuvols blancs.
Amb els ulls la nit s´amaga ja
i torna vermella la claredat.

Què lluny que som!
On seràs tu?
Vull que les veus del sol,
ai, amor, amor!
et diguen ben fort
que encara t´ estime tant...
Vull que, en sortir el sol cada matí,
m´estimes més i penses en mi.
Si arriba el dia en que serém lluny
no oblides mai el temps que hem viscut.
Vull que, en sortir el sol cada matí,
m´estimes més i penses en mi.