El despertador m´ha tret del llit.
Sempre més cremada avui que ahir
pel calvari de cada matí.

Tornaré un cop més a demostrar
que stic preparada per a guanyar
la feina que mai em donaran.

I la meva dignitat
se n´ha anat aigüera avall.
La il*lusió ara és desengany,
i a la brossa l´esforç,
quan ser dona és destorb
i estar bona és el que val.

Tot i així tossuda, tot i així
forta i convençuda a resistir.
Tot i que dolguda, prou feliç.

Després de lluitar pel més volgut,
no m´han vist capaç d´altra aptitut
que tenir un bon polvo i un bon cul.

Jo que podria ser al lloc on són ells,
sento angúnia quant servint cafès
em repassen llefiscosament.

Ells no s´equivoquen mai,
és brillant tot el que fan.
I el meu vot no els val ni un ral,
demostrant-se immadurs,
vacil*lant de virtuts,
retratant-se a cada pas.

Tot i així...