Ulls de rabia relexen la seva cara, que ja no
tenen por, que ja n´estan molt farts,que ja
no tenen temps i no poden esperar, amb
paraules ningu trenca el capital els ulls ho
saben be: l´odia ha començat. Ulls que veuen
el seu poble aixafat, ulls que veuen el seu
sexe femeni, el sexe oprimit per un collons
imperatius d´un sistema que et diu: " El teu
lloc esta a la cuina on tens ous, plats, farina,
nevera, cullera, gots, aiguera, el nedo te
caguera, el petit te moquera i tu li treus la
merda amb les teves mans, el teu servei es
el de procrear, el de alimentar i despres
educar als nens que heredaran la seva
propietat. Ulls que veuen l´odi d´una classe
obrera llançar-se amb força contra la
patronal que explota, humilia i es queda amb
la plusvalia i s´enriqueix pel morro
augmentant el capital, ulls que veuen la
miseria del seu poble, Espanya ens ha invait
i diu qui mana aqui, ens deneguen la
autodeterminacio i aquests ulls diuen que
som una nacio.
Es veu la lluita de pobles contra imperis, es
veu la lluita d´obrers contra patrons, es veu
la lluita de dones contra el masclisme es veu
la lluita per trencar amb el capital. Son els
ulls d´una dona encaputxada, sols els ulls es
veuen de la seva cara.
Dona que te una pistola a les mans, dona que
te un poli al davant, ulls buits d´un poli que
es miren uns ulls, ulls plens de força, ulls
plens d´orgull, poli que cau amb el cap
rebentat, amb ell no s´acaba, amb ell s´ha
començat!