Tombo, a la deriva, per boscos i camins com quan encara erets viva. Ronca, un vell mussol mandrós, prefereixen l´hora fosca igual que jo...
Obre´m la porta dels somnis, on reviurem com cada nit un món impossible, apaga el món real, i cauré dins d´un cilindre per un espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son, no desperteu la mort, no em feu perdre de nou. Entra, la teva enemiga, que tant aviat com obre els ulls et cega la vida. Entra, aquesta claror infernal, només vull tornar amb les sombres que m´indicaran la porta que cal trucar! Obre´m la porta dels somnis on reviurem com cada nit un món impossible, apaga el món real, i cauré dins d´un cilindre per un espiral de vidre, que no troba mai final!
somnis...somnis...somnis torneu, posseiu-me! somnis...somnis..veniu amb mi!!
Obre´m la porta dels somnis, on reviurem com cada nit un món impossible, apaga el món real, i cauré dins d´un cilindre per un espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son, no desperteu la mort, no em feu perdre de nou. Entra, la teva enemiga, que tant aviat com obre els ulls et cega la vida. Entra, aquesta claror infernal, només vull tornar amb les sombres que m´indicaran la porta que cal trucar! Obre´m la porta dels somnis on reviurem com cada nit un món impossible, apaga el món real, i cauré dins d´un cilindre per un espiral de vidre, que no troba mai final!
somnis...somnis...somnis torneu, posseiu-me! somnis...somnis..veniu amb mi!!