Fulles que ha anat fent caure el temps,
bufan contracorrent
les vols abraçar.

Jugues a creure´t qui no ets
i amb un plec d´arguments
et vas disfressant.

Omples sovint la soledat
amb la felicitat
que compres a grams.

I et descuides d´un cor ple de rovell
que es mou fet un cabdell.
Maldestre ha intentat no fer-se gran.

Sures tot sol
enmig d´un oceà, sense port.
La vida se t´en va com la sort,
que s´ha cansat d´esperar.
Fa massa temps que fuges de tot.
Camines sense anar mai enlloc.
I vius apedaçant el teu món
que se t´està desmuntant
a mida que veus l´engany.

Busques la cura en un remei
que ajuda a tocar el cel
i et torna a ensorrar.

Rutlles tan sols en el moment
que l´amargor que sents
et va gola avall.

Jures que ja no hi tornaràs.
Però les promeses que ara et fas
demà les desfàs sobre un mirall.

Sures tot sol…