Sara va arribar en aquest món
sense poder triar on. Va créixer allà on el vent
asseca les plujes d´hivern.

Sara en té tot just dinou.
Va marxar buscant un sou.
Cercant un nord icert
que li doni el que no té.

L´ha enlluernat el que veu.
No ha preguntat a quin preu.

Tot el que allí et va semblar
un paradís on sembrar, a mida que han passat els dies
has vist clar el parany que t´esperava.
I voldríes tornar
al teu país i oblidar
la cara que veus al mirall
d´un trist i solitari hostal
que t´ha ben atrapat.

Sara va pujar a l´avió
somiant en un món millor.
Ara complau senyors que la cobreixen de pors.

Però a casa no en saben res.
Diu que fa feina a pagès.

Tot el que allí et va semblar...