Hola amor meu.
De nou torno a escriure´t.
Fa vora un mes
que no tinc notícies.

Jo i el briball
més sols cada dia.
S´ha estirat tant
que no t´ho creuríes...

Nits tan amargues...
des de que vas marxar al front.
Dies que es fan eterns
aguardant el teu retorn.

Quan tots dos fem tornar sortir el sol,
desfent-nos a petons, des de sota el llençol.
Quan l´odi i el rancor s´acabin ja d´un cop,
les guerres i el dolor s´esborrin del record.

Què està passant?
Les cartes no arriben.
No vull acceptar
el que tots sospiten.

Potser ja és hora de començar a dir-nos adéu.
I jo encara confio
que apareguis rera meu.

I tots dos fem tornar sortir el sol,
desfent-nos a petons, des de sota el llençol.
Quan l´odi i el rancor s´acabin ja d´un cop,
s´esborrin del record les guerres i el dolor.