Ara que tot s´ha acabat,
que el meu esperit gosa
a tornar a mirar endavant.

Vull enterrar el meu passat,
que punxa com l´agulla
que em va fer agonitzar.

Poder cridar ben fort
al vent que em sento viu
i ser conscient del que esborrona
veure com surt el sol cada matí.

He vençut la mort
i el què diran de mi.
Les ganes de viure que tinc
fan que m´esclati el cor
en mil bocins.

Després de palpar l´horror
de viure tant de pressa,
d´acariciar la mort.

Torno a sentir la il·lusió
d´amararme de vida
de fer saber a tothom...

Que els meus ulls tornen
a lluir com el cristall,
però aquest cop no és pas d´angoixa
és veure´m tan feliç que els fa brillar.

He somiat les ales grosses d´un ocell
vull volar i ser lliure tant com ell.
I he fermat per sempre el maleit cavall,
el meu alè, la meva sang,
tornen a ser tan tèbis com abans.