DISC “COSES A FER” 2004


Elipra

Tot va ser jugant.
Tot va anar passant.
Tot per acabar en aquell petó.
Tot de novetat.....novetat!
Tot d’intimitat... intimitat!
Tot de tremolor en l’indecisió.

Quan sols
El neguit de les hores..
Corren soles
Pel sol fet d’esgotar-les...
Fins que tu et tanquis la porta
A què?....

I ho sents?
Un mirall d’il•lusions
Un abisme tot ple
Reflexant- nos als dos.
Però no ho veus?
Un desig refugiant- nos
En un mot o un estel...
En un mar d’enyorança.

Dius que si estic bé,
Dic de ser sincer.
Digue’m que et fa por.
Dius que tot va bé.

Et vull...
Respectar els sentiments.
Però i els meus?
Quin consol els empara.
Fins que tu m’obris la porta...
A què?...

I ho sents? Només veus el consol de pensar-la.
Un mirall d’il•lusions però no saps si sabria estimar-te
Un abisme tot ple dona al cor el repòs que li manca.
Reflexant-nos als dos. per trobar el que ara et dol.
Però no ho veus Hi ha neguits que ens atrapen de sobte
Un desig refugiant-nos dolces veus que embriaguen i moren.
En un mot o un estel Són tants mots navegant....
En un mar d’enyorança. En un mar d’enyorança.