Mira’m fixament,
clava’t als meus ulls
i digues-me si veus
el color d’un vidre
banyat de llum.
Escolta’m el front
i digues-me si et diu
que el que vendrà ara
és un mur de pedra
o és un fràgil niu.

Jo vull una rosa
amb el teu perfum
que quan jo l’olori
de tots els meus dubtes
en faci fum.
Que tiri per terra
el que umpl el meu cap;
que aturi els rellotges
i em deixi un espai
per no pensar.

Em dius que no som
capaç d’ordenar-me,
que quan tenc un nu,
en lloc de desfer-lo,
me’n faig un altre.
Que pens massa temps
ses mateixes coses,
que no deix que res
passi sense haver
donat cent voltes.

Em veus caminar
coix-coix d’una cama
cercant un bastó
que asseguri el meu pas,
sense por de caure.
Has tastat el gust
de la meva llàgrima,
l’has vista baixar
com si fos rosada
cap a la galta.