Onades tranquil·les,
aigües del meu cap,
mirada fresca i viva,
font de les gavines.

Tremoles de vegades
quan el vent et besa,
i quan el vent es calma
tornes a ser esplanada.

Aire, aire.

Onades tranquil·les,
reflex del cel,
humitat salada,
blau de les gavines.

Una ciutat
d’algues marines
i peixos de vidre
que neden i riuen.

Aire, aire.

Onades tranquil·les
que em banyau els peus,
veniu a besar-me;
jo us esperaré.

Mediterrània.